Corren, salten, criden.
S'aixequen de la seva cadira quan haurien d'estar
asseguts, interrompen, no paren esment, parlen sense parar.
No acaben les tasques ni compleixen les ordres, són olvidadizos, perden les seves
coses, es distreuen amb facilitat... són nens hiperactivos.
Es tracta d'un trastorn neurológico que La incidència de la
Hiperactivitat infantil és d'un 3% a un 5% de la població infantil.
ATENCIÓ:
El que més caracteritza al nen hiperactivo és la seva falta
d'atenció propera a detalls.
La distracció més vulnerable és als
estímuls del context ambiental.
A casa tenen dificultats per a seguir
les directrius que se li marquen, per a organitzar-se i sembla que no
escolten quan se'ls parla.
En el col·legi cometen errors per no fixar-se en els treballs o en les
diferents activitats.
Amb freqüència salten d'una tasca a una altra
sense acabar-la, ja que eviten situacions que impliquen un nivell
constant d'esforç mental.
IMPULSIVIDAD:
Amb freqüència actua de forma immediata sense pensar en
les amb- seqüències.
Està inquiet amb les mans o els peus i no pot
asseure's quiet.
Està actiu en situacions que és inadequat.
Parla de forma excessiva
respon abans que l'altra persona acabi, té dificultat per a esperar el
seu torn i freqüentment interromp.
APRENENTATGE:
La majoria dels nens hiperactivos presenten dificultats en l'aprenentatge.
El 40 o 50% dels nens hiperactivos tenen un baix rendiment escolar.
Tenen dificultats perceptivas, amb la qual cosa no diferencien bé entre
lletres i línies i tenen poca capacitat per a estructurar la informació
que rep a través dels diferents sentits.
Les dificultats dels nens hiperactivos estreben en l'adquisició i el maneig de la lectura,
escriptura i el càlcul. Són maldestres per a escriure o dibuixar, tenen
dolenta lletra i cometen grans errors d'ortografia.
En càlcul, s'obliden de les dutes i operacions bàsiques.
En lectura, ometen paraules, síl·labes i fins i tot ratlles, no comprenen el que llegixen,
poden identificar les lletres però no saben pronunciar-les correctament.
Tenen dificultat per a memoritzar i per a generalitzar la informació adquirida.
TRACTAMENT:
En l'actualitat, podem disposar de tres modalitats per a
ajudar al nen: la farmacológica, la psicològica i l'educativa.
FARMACOLÓGICA:
Segons García Pérez i García Campuzano, grup Alborcohs,
1999 el tractament que se segueix per a aquests nens és, en el seu
millor cas, l'ús dels medicaments.
El principal fàrmac que s'utilitza és el Metilfenidato.
Aquesta substància química es comercialitza amb
diferents noms en diferents països.
Els seus efectes immediats són un
augment de la capacitat d'atenció i concentració i una reducció de la
hiperactivitat i la mobilitat del nen.
EDUCATIVA:
Una manera efectiva de modificar el comportament d'un nen és
a través de l'ajuda educativa regida per premis, càstigs.
PREMIS:coses, es distreuen amb facilitat... són nens hiperactivos.
Es tracta d'un trastorn neurológico que La incidència de la
Hiperactivitat infantil és d'un 3% a un 5% de la població infantil.
ATENCIÓ:
El que més caracteritza al nen hiperactivo és la seva falta
d'atenció propera a detalls.
La distracció més vulnerable és als
estímuls del context ambiental.
A casa tenen dificultats per a seguir
les directrius que se li marquen, per a organitzar-se i sembla que no
escolten quan se'ls parla.
En el col·legi cometen errors per no fixar-se en els treballs o en les
diferents activitats.
Amb freqüència salten d'una tasca a una altra
sense acabar-la, ja que eviten situacions que impliquen un nivell
constant d'esforç mental.
IMPULSIVIDAD:
Amb freqüència actua de forma immediata sense pensar en
les amb- seqüències.
Està inquiet amb les mans o els peus i no pot
asseure's quiet.
Està actiu en situacions que és inadequat.
Parla de forma excessiva
respon abans que l'altra persona acabi, té dificultat per a esperar el
seu torn i freqüentment interromp.
APRENENTATGE:
La majoria dels nens hiperactivos presenten dificultats en l'aprenentatge.
El 40 o 50% dels nens hiperactivos tenen un baix rendiment escolar.
Tenen dificultats perceptivas, amb la qual cosa no diferencien bé entre
lletres i línies i tenen poca capacitat per a estructurar la informació
que rep a través dels diferents sentits.
Les dificultats dels nens hiperactivos estreben en l'adquisició i el maneig de la lectura,
escriptura i el càlcul. Són maldestres per a escriure o dibuixar, tenen
dolenta lletra i cometen grans errors d'ortografia.
En càlcul, s'obliden de les dutes i operacions bàsiques.
En lectura, ometen paraules, síl·labes i fins i tot ratlles, no comprenen el que llegixen,
poden identificar les lletres però no saben pronunciar-les correctament.
Tenen dificultat per a memoritzar i per a generalitzar la informació adquirida.
En l'actualitat, podem disposar de tres modalitats per a
ajudar al nen: la farmacológica, la psicològica i l'educativa.
FARMACOLÓGICA:
Segons García Pérez i García Campuzano, grup Alborcohs,
1999 el tractament que se segueix per a aquests nens és, en el seu
millor cas, l'ús dels medicaments.
El principal fàrmac que s'utilitza és el Metilfenidato.
Aquesta substància química es comercialitza amb
diferents noms en diferents països.
Els seus efectes immediats són un
augment de la capacitat d'atenció i concentració i una reducció de la
hiperactivitat i la mobilitat del nen.
EDUCATIVA:
Una manera efectiva de modificar el comportament d'un nen és
a través de l'ajuda educativa regida per premis, càstigs.
Per a un nen un premi és una mica agradable que desitja arribar
a, de tal manera que farà el que sigui per aconseguir-lo.
Les activitats que més li agraden al nen i que habitualment sol realitzar,
com poden ser jugar amb les seves joguines, veure la televisió o anar
al cinema amb els seus cosins poden entendre's i emprar-se com un
premi. En definitiva ha de ser una mica que el nen vol i que té ganes
d'aconseguir.
Así pues el nen rebrà un premi cada vegada que compleixi amb la tasca desitjada.
CÀSTIG:
Els càstigs impliquen privar al nen d'alguna cosa que li agrada
o forçar-li a fer una mica desagradable. Pot resultar eficaç de
vegades, però no sempre elimina les conductes inadequades en el nen
hiperactivo. El càstig pot ser útil per a controlar certes conductes
temporals, però a llarg termini manca d'eficàcia. Si la conducta és
indesitjable el càstig més eficaç és ignorar-la. Sempre que la conducta
no sigui perillosa. El més aconsellable és que el temps transcorregut
entre la conducta i el premi o càstig sigui breu per a assegurar la
seva eficàcia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario