viernes, 30 de julio de 2010

SALGADO CONSIDERA QUE " EL PITJOR DE LA CRISIS JA HA PASSAT "


La vicepresidenta segona del Govern i ministra d'Economia, Elena Salgado, s'ha mostrat optimista respecte a l'evolució de la situació econòmica a l'assegurar en un discurs pronunciat a la localitat càntabra de Reocín amb motiu de la celebració del Dia de les Institucions que "el pitjor ja ha passat ".

Davant els "temps difícils" que s'estan vivint, Salgado ha assegurat que "el pitjor ja ha passat". "Al Govern estem convençuts que anem a sortir reforçats, amb un model productiu més competitiu", va puntualitzar la ministra.

"Des de fa dos anys ens estem enfrontant a la major crisi que ha viscut Espanya i que té la seva cara més dura en la desocupació", va reconèixer.

Així mateix, Salgado ha apostat pel paper que, dins les seves respectives competències, han d'exercir les administracions amb "mesures i reformes estructurals que permetin la recuperació econòmica que ens retorni al camí de la prosperitat".

La festivitat, - que commemora l'origen, fa 232 anys, dels Nou Valls, antecedent de Cantàbria -, va estar presidida, per primera vegada, per un ministre i no pel delegat del Govern, com venia sent habitual, i va comptar amb la presència del president de la Comunitat de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, que va coincidir en el missatge optimista de la titular de la cartera d'Economia, a la qual va atribuir un paper destacat en l'acord sobre les obres de l'AVE a Cantàbria.


"NO ANEM A CONSENTIMENT ATROPELLAMENTS NI BAIXAR LA GUÀRDIA"

En aquest sentit, el president càntabre va recordar que el proper 12 d'agost es signarà el protocol per a desbloquejar l'obra de l'AVE, un acord en què va destacar el paper realitzat per Salgado. Tot i això, Revilla va advertir que "no es van a consentir atropellaments i no es va a baixar la guàrdia".

Així, Revilla va concloure assegurant que "les crisis són oportunitats" i va apostar per un nou model econòmic en què prevalguin aspectes com les energies renovables i no tant la construcció o el turisme.

"Aquesta terra sortirà abans que les altres de la crisi perquè hem estat planificant el futur durant els darrers set anys a través del Pla de Governança", va sentenciar.


martes, 8 de septiembre de 2009

CASTELLS CULPA EL GOVERN DE NO AGAFAR LA CRISI PER LES BANYES

El conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, va afirmar ahir que el Govern central no està agafant el "toro" de la crisi "per les banyes" i que no fa el necessari per treure a la superfície l'economia. Castells va ressaltar que Espanya té problemes específics diferents dels d'altres estats, perquè té "un atur molt superior al de qualsevol altre país" i un "endeutament exterior molt important, (...) de manera que o fem els nostres deures concrets a Espanya o els altres sortiran de la crisi i nosaltres no ".

El conseller voldria una veu més forta del PSC a Madrid

"No s'acaba d'agafar el toro per les banyes, sobretot a nivell de l'Estat", va insistir Castells en una entrevista a Catalunya Informació. "Nosaltres fem

el que podem però moltes coses no depenen de nosaltres ". Va ser llavors quan el conseller va defensar que el Govern hauria d'aplicar una política d'ajust i reformes basada en un consens polític i social a més de descartar la pujada d'impostos." És un debat mal plantejat i fora de temps ", va abundar Castells per recordar que els ministres de l'Eurogrup i els dirigents del G-20 són partidaris de no suprimir mesures d'estímul fiscal" que no són precisament pujar impostos sinó baixar-los o augmentar la despesa ".

No va ser aquest el seu únic lament. Castells va admetre que "moltes vegades" ha trobat a faltar una "veu" més fort del Partit dels Socialistes (PSC) a Madrid. "Quan Catalunya negocia amb l'Estat i el PSC dirigeix la Generalitat, la veu del nostre partit a Madrid s'ha de fer sentir amb una gran força. És fonamental", va apuntar. Castells va aclarir, però, que el president Montilla s'expressa com devia, però "la vinculació amb el PSOE introdueix uns condicionants molt importants en aquesta autonomia d'expressió". Per Castells, el PSC hauria de treure lliçons del finançament: "Sortim amb èxit, però ha estat dura i hi ha coses de les que hem de prendre nota com la relació entre el PSC i el PSOE". Davant d'aquest panorama, va avisar que un error advers del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut generarà una situació de "enorme gravetat política".

lunes, 7 de septiembre de 2009

Calendario laboral de GIRONA (Festividades)

Enero

  • 1, Año Nuevo (N)
  • 6, Epifanía del Señor (A)

Abril

  • 10, Viernes Santo (N)
  • 13, Lunes de Pascua (A)

Mayo

  • 1, Fiesta del Trabajo (N)

Junio

  • 24, San Juan (A)

Julio

  • 25, Fiesta Local (L)

Agosto

  • 15, Asunción de la Virgen (N)

Septiembre

  • 11, Fiesta Nacional de Cataluña (A)

Octubre

  • 12, Fiesta Nacional de España (N)
  • 29, Fiesta Local (L)

Diciembre

  • 8, La Inmaculada Concepción (N)
  • 25, Natividad del Señor (N)
  • 26, S. Esteban. 2ª Fiesta de Navidad (A)

LA CRISI FINANCERA ES DISPARA

La crisi financera dispara un 30% les queixes davant del Banc d'Espanya.

Les reclamacions davant del Banc d'Espanya es van disparar el 2008. "La major sensibilitat dels usuaris arran de la crisi financera" ha provocat, segons el supervisor, que els escrits de queixa augmentessin un 30% el passat exercici, fins a sumar prop de 7.500.

Les demandes d'intermediació davant el supervisor han crescut notablement, però els incidents que les originen no han variat. Els principals motius de queixa van tornar a ser les qüestions relatives a préstecs i crèdits (26% del total), dipòsits (22,7%) i les targetes de crèdit i dèbit (17,2%).

Pel que fa al tipus d'entitat, crida l'atenció la incidència de les protestes contra bancs. Aquests acaparen el 53,4% de les reclamacions rebudes, tot i comptar amb una quota de mercat inferior. Mentrestant, les caixes d'estalvi van provocar el 34%. En termes relatius, per cada 100 oficines obertes al públic, els bancs van rebre 26 reclamacions i les caixes, 10.

Els bancs leguen que aquesta forta disparitat s'explica perquè ells tenen més presència en activitats com els préstecs al consum, o les targetes de crèdit, dos negocis propicis per a generar desencontres entre el client i el banc.

lunes, 29 de junio de 2009

LA FIABILIDAD DE LOS TEST DE ALERGIAS ALIMENTARIAS

Los métodos no avalados científicamente pueden aportar una aproximación diagnóstica equivocada, con el consiguiente retraso en la aplicación del tratamiento dietético adecuado

La alergia alimentaria es una respuesta inmunitaria exagerada e inapropiada del organismo causada por el consumo de determinados alimentos que, sin embargo, sí son tolerados por otras personas. En el ámbito clínico, se considera la alergia alimentaria como una reacción fisiológica que se diagnostica con métodos científicamente establecidos. Pero, en la actualidad, hay métodos en el mercado que, sin estar avalados todavía por la comunidad científica, se ofrecen como reclamo para el tratamiento dietético de las alergias. Se pueden adquirir incluso en Internet.

Muchos de los supuestos métodos diagnósticos propuestos para la alergia alimentaria también dicen ser útiles para el diagnóstico y el tratamiento (sin duda, erróneo) de otras enfermedades como la obesidad, la cefalea o el colon irritable. Estos procedimientos pueden conllevar una aproximación diagnóstica equivocada y, por lo tanto, un retraso en la aplicación del tratamiento dietético y médico adecuados. A esto se suma la mayor confusión entre los pacientes que confían en la última novedad "médica" para mejorar su salud.

¿Alergia o intolerancia alimentaria?

Según la Organización Mundial de Alergia (World Allergy Organization, WAO), cualquier reacción adversa a los alimentos de origen no tóxico debe denominarse hipersensibilidad a los alimentos. Cuando interviene un mecanismo inmunológico en el proceso, el término apropiado es alergia alimentaria que, al mismo tiempo, puede estar mediada por anticuerpos IgE o no. La alergia alimentaria sólo afecta entre el 1% y el 3% de la población adulta y entre el 6% y el 8% de los menores de cuatro años.

Las otras reacciones orgánicas, tradicionalmente denominadas "intolerancias a los alimentos", deben ajustarse a la nueva nomenclatura y denominarse "reacciones de hipersensibilidad a los alimentos".

El tratamiento erróneo a partir del diagnóstico infundado de estos test excluye los alimentos a los que se es supuestamente intolerante

Aunque se han descrito más de 70 alimentos causantes de alergia, los estudios indican que el 75% de las reacciones alérgicas en niños son debidas a un número limitado de alimentos (huevos, leche, pescado y frutos secos). Entre los adultos, los alimentos responsables de un mayor número de alergias son frutas, verduras, frutos secos y marisco.

Los síntomas de la alergia alimentaria comienzan de inmediato, y pueden ser cutáneos, gastrointestinales o respiratorios, siendo algunos de los más habituales la urticaria, los eczemas, la congestión nasal, la picazón en la boca y garganta, el asma, el dolor abdominal, la diarrea, las náuseas, los vómitos o la dificultad para deglutir.

Test no validados

Hoy día se comercializan métodos de diagnóstico de alergias e hipersensibilidades alimentarias no alérgicas no avalados por la comunidad científica. Su uso como técnica de determinación puede suponer una aproximación diagnóstica equivocada y, por lo tanto, un retraso en la aplicación de un tratamiento adecuado. Por otro lado, su uso conlleva también una mayor confusión entre los pacientes, además del considerable gasto económico que acarrean.

Una de las pruebas más conocida en España es el test ALCAT (siglas en inglés de Antigen Leukocyte Cellular Antibody Test), que se basa en el cambio producido en el tamaño y en el número de las células sanguíneas cuando se exponen al alérgeno, que puede ser un alimento, un aditivo o un fármaco. Surgió como un método revolucionario para determinar las "intolerancias a ciertos alimentos" y daba a entender cómo el metabolismo alterado de algunas personas debido a ciertos productos podía influir de manera negativa incluso en el tratamiento de la obesidad.

Los resultados del test, no obstante, no pueden reproducirse cuando se repiten varias veces en un mismo paciente. La reproductividad es la capacidad del test para ofrecer los mismos resultados cuando se repite su aplicación en circunstancias similares. Asimismo, en la actualidad no se dispone de datos sobre su mecanismo de acción, variabilidad, sensibilidad, especificidad ni valores predictivos positivos y negativos. Un valor predictivo positivo es la probabilidad de padecer la enfermedad si se obtiene un resultado positivo en el test.

Mientras, un valor predictivo negativo es la probabilidad de que un sujeto con un resultado negativo en la prueba esté realmente sano. Por ello, la Organización Mundial de Alergia, la Academia Europea de Alergología e Inmunología Clínica, la Academia Americana de Alergia, Asma e Inmunología, la Sociedad Británica de Alergia e Inmunología Clínica, la Sociedad Austral-asiática de Inmunología Clínica y Alergia y la Sociedad de Alergia de Sudáfrica indican que dichos tests son ineficaces y desaconsejan su uso. Asimismo, no se dispone de estudios bien diseñados, de larga duración y con un gran número de pacientes que apoyen las tesis defendidas por estas técnicas.

Estos métodos diagnósticos propuestos para la alergia o las llamadas "intolerancias alimentarias", como el test ALCAT entre otros, se han usado de manera errónea no sólo para el diagnóstico de estas enfermedades, sino también para otras con una fisiopatología del todo distinta entre ellas, como la obesidad, la cefalea, la migraña, la artritis o el colon irritable, entre otros. El tratamiento (erróneo) a partir de este diagnóstico (infundado) es el de una dieta que excluye los alimentos a los que, según el test, se es supuestamente intolerante.

El resultado se traduce en una dieta que puede resultar desequilibrada, monótona y sin mención alguna a aspectos tan importantes como, en el caso de la obesidad, las calorías que se han de ingerir.

NOVEDOSOS PERO NO FIABLES

Otras pruebas o test, como el "NOVO Immogenics", se basan en el principio de que cuando un organismo identifica un alimento extraño se activa el sistema inmunitario. Sin embargo, la Academia Europea de Alergología e Inmunología Clínica afirma que los resultados de estas técnicas de determinación de inmunoglobulinas (IgG) específicas frente a alimentos "in vitro" no son reproductibles, ni se correlacionan con la clínica del paciente; es decir, no hay relación entre lo que determinan y los síntomas del paciente. Por tanto, no hay evidencia científica de que sirvan para lo que anuncian.

Además de las técnicas citadas que guardan especial relación con la alimentación, hay en el mercado multitud de métodos diagnósticos no validados para las alergias en general, como son la cinesiología aplicada, la biorresonancia, los tests VEGA y DRIA o la electroacupuntura, entre otros muchos. Ninguno de ellos está suficientemente avalado por la comunidad científica como para diagnosticar o tratar alergias e intolerancias.

martes, 16 de junio de 2009

LA CRISI CANVIA LES CAIXES

El PP i el PSOE discrepen sobre el futur d'aquestes entitats

Espanya és l'únic dels grans països europeus que encara no té un pla de rescat de la banca. És cert que el sistema financer espanyol és el que millor ha aguantat els primers 20 mesos de crisi gràcies al fet que tenia més provisions que els seus competidors internacionals. Però la crisi ataca amb potents armes i algunes entitats ja tenen esquerdes en els seus murs. A més a més de la Caixa Castilla La Mancha (CCM) que va caure al camp de batalla, altres de més necessitaran aviat l'auxili de les tropes de l'Estat. Sobren 12.000 oficines i 35.000 empleats, diu PriceWaterhouse,. Una reconversió cara.

L'ajuda arribarà amb el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que està cuinant el Govern mentre consulta els ingredients amb l'oposició i algunes forces polítiques més. L'objectiu és "que hi hagi menys entitats, però que siguin més forts", com ha declarat Elena Salgado, vicepresidenta i ministra d'Economia. Aquest redisseny del mapa financer, que també afectarà bancs, deixarà reduït a la meitat el mapa de caixes, i amb això quedarien unes 20.

El Govern i el PP estan bàsicament d'acord en l'objectiu, però discrepen profundament del camí per arribar a ell. Mentre l'Executiu vol que el FROB reorganitzin el sector amb cirurgia directa sobre la falta de solvència o liquiditat de les entitats danyades, el PP demana un revisió general del malalt, amb canvi de normes. És a dir, el PP demana que el Fons inclogui una nova llei de caixes que posi fi els problemes endèmics que debiliten el sector: que hi pugui haver fusions entre caixes de diferents regions sense possibilitat de veto de les comunitats autònomes; que surtin tots els càrrecs electes d'ajuntaments, diputacions i Governs autònoms dels consells de les caixes i que les fusions siguin per iniciativa privada, no dirigida pel Banc d'Espanya, segons comenta Cristóbal Montoro, portaveu d'Economia del PP. "s'ha d'aprofitar la crisi per acabar amb les debilitats de les caixes. Ara és l'oportunitat", diu aquest polític.

El PSOE i Economia no creuen necessari trencar tants ous per a aquesta truita, pensant en molestar el mínim possible els partits nacionalistes. "En una reforma d'aquesta mena, seria bo comptar amb el vistiplau dels nacionalistes", diuen fonts socialistes. De moment, José Montilla, president de la Generalitat, no sembla disposat a permetre fusions de caixes catalanes amb les d'altres territoris. Els polítics volen mantenir la seva quota de poder, com també demostra Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, amb la castigada Caja Madrid.

El FROB advoca per les fusions privades. En segon lloc, que siguin els Fons de Garantia de Dipòsits els que ajudin les entitats i només si fallen els anteriors passos, que financi l'Estat. Segons Salgado, el Fons pot reestructurar el sector donant més poder al Banc d'Espanya i permetent-li que dirigeixi les fusions amb la possibilitat d'entrar en el capital de les entitats febles a través de les quotes participatives amb dret de vot.

Aquí arriben els problemes. ¿Com es valoraran les quotes? I potser més complicat, ¿Com i a quin preu sortirà el supervisor de les caixes gastades? ¿A qui vendrà les noves accions? Els sindicats no volen quotes amb drets polítics i el PP no ho té clar. El Banc d'Espanya sí perquè creu que no hi ha cap altra via per elevar el capital de màxima qualitat, el cort capital, que és amb el qual s'ha de pagar les prejubilacions i els tancaments d'oficines.

Els experts també advoquen per aprofitar la crisi perquè "entre capital privat a les caixes. Han d'estar sotmeses al mercat per allunyar les temptacions ocultes dels polítics", diu Javier Díaz-Jiménez, professor d'Economia del IESE. Un altre col. lega seu, Antonio Cabrales, catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, creu que "les caixes distorsionen la competència perquè no han de donar compte del que fan. No poden captar capital i ara s'ha vist que el seu model és més feble". A la CECA també demanen reformes, però no volen convertir-se en societats anònimes.

martes, 9 de junio de 2009

martes, 31 de marzo de 2009

HIPERACTIVITAT, USEM CORRECTAMENT LA PARAULA



Des de fa temps, el nostre vocabulari es troba plagat de termes mèdics, que en ocasions, vam utilitzar sense conèixer el seu significat exacte.

Qui no ha escoltat o fins i tot assegurat davant un nen que corre, juga i salta, que és hiperactivo? Com ens atrevim a diagnosticar una malaltia d'aquest tipus només per observar a un petit durant uns minuts?

La hiperactivitat és un trastorn del com es desconeixen amb exactitud les seves causes. Alguns corrents científics l'atribuïen a factors ambientals i socials, atribuint a l'entorn del menor, la culpabilitat de l'aparició d'aquesta malaltia. En l'actualitat els estudis van més dirigits a buscar les causes en aspectes neuronals. El nostre cervell basa el seu funcionament en la transmissió d'informació entre una neurona i altra, aquest procés es realitza a través d'una substància química (neurotransmisor) que generen les pròpies neurones. Un excés o un defecte d'aquesta substància pot provocar, en el menor, un desajustament que provoca la falta d'atenció, la inquietud i la dificultat per a acceptar i acatar normes.

La malaltia se sol fer patent sobre els cinc o sis anys, edat en la qual es comença a exigir a aquests nens un comportament social, que no són capaços de mantenir.

Una de les majors dificultats que presenta aquest trastorn és el seu diagnòstic, el qual es basa en l'observació de la conducta del nen i en entrevistes amb els seus pares i professors.

Quant al tractament l'ideal és que es fonamenti en dos aspectes; d'una banda el farmacológico amb la utilització del metilfenidato, en qualsevol de les seves comercialitzacions. Aquesta substància obté resultats molt bons en els xavals, els seus efectes secundaris són lleus, en ocasions mancada d'apetit o somni i no creen dependència, almenys en els menors, no es pot dir el mateix dels pares, ja que al notar una millorança més que evident en la conducta del seu fill, en ocasions es neguen a realitzar supressions de la medicació que els terapeutes recomanen amb periodicitat perquè l'organisme del nen no s'habituï a ella i deixi de fer-li efecte. L'altre aspecte a treballar en aquest trastorn és la teràpia psicològica i de conducta, a través de la qual es corregiran actituds del nen i dels pares amb les quals es pretén millorar el comportament del menor.

Tot això serveix d'explicació i aclariment d'una malaltia complexa per a qui la pateix, el nen, i per a qui les sofrixen, la família, per això siguem molt prudents a l'hora d'emprar el terme, no ?diagnostiquem? sense base científica.

martes, 24 de marzo de 2009

CONSUMISTA, ESTALVIADOR O DEFRAUDAT?

La crisi mundial està en boca de tots. Des de les famílies més senzilles fins als més pudientes, parlen sobre la difícil situació econòmica i financera per la qual travessen un bon nombre de països.
I com no parlar d'ella si ja se sent en les butxaques, si l'angoixa per l'atur, la tensió davant un possible acomiadament, la baixa en les vendes així com l'alça en el preu del dòlar i dels productes bàsics, preocupen a milers de dones i homes del planeta.
Davant aquest escenari desafiador i crític, quina lliçó hem d'aprendre en relació amb sistema financer que ens regeix, a les regles d'intercanvi comercial, les relacions contractuals ètiques, els patrons de consum, així com la visió respecte a les relacions econòmiques entre persones i països en un entorn globalitzat, on el que un fa repercuteix en els altres?
La banca o les caixes d'estalvi van sorgir com institucions per a facilitar el crèdit i l'estalvi però, on va quedar el seu propòsit original?
Si bé propiciar el consum mou l'economia i els crèdits faciliten l'adquisició de béns, el consumisme i endeutament van depassar les possibilitats de pagament.
Com deia anteriorment, aquesta crisi és un desafiament cultural perquè representa una oportunitat per a analitzar els insostenibles estils de vida que l'avui trencat capitalisme financer ha propiciat.
Una societat necessita institucions bancàries i financeres econòmicament sanes, amb regles clares i ètiques que humanitzin l'economia.
El desafiament és cultural i antropològic. Cultural perquè hem de modificar la nostra visió i els nostres hàbits de consum, despesa i estalvi; i antropològic, perquè les crisis no les van generar ens abstractes, sinó éssers humans.
I aterrant aquesta reflexió: com administrem els recursos familiars?, en què gastem, què consumim, vam estalviar encara que sigui poc?, participem en alguna activitat solidària o generem riquesa per a l'economia regional?
Per a viure diferent cal fer coses diferents. Comencem per ensenyar als nostres fills a estalviar, a compartir, a emprendre, a valorar les coses perquè les noves generacions creixin amb una visió més solidària, responsable i proactiva que modifiqui els patrons culturals i financers que avui ens duen a fer un obligat alt en el camí.

jueves, 26 de febrero de 2009

ORADA AMB SALSA DE CLOÏSSES



Ingredients

* 1 orada de 2 kg. aprox.
* 1/2 kg. de cloïsses
* 50 gr. de mantega
* 2 cull. de farina
* 1/2 litre de Brou de Peix Gallina Blanca
* 150 ml. de vi blanc sec
* 2 Pastilles de Avecren Brou de Peix -30% de sal

Preparació

Pas 1º
Assaona l'orada amb Avecrem Brou de Peix i col·loca en la besuguera
amb ½ litre de Brou de Peix, cou al vapor 15 minuts i reserva.
Posa 300 ml. del Brou de Peix en un cassó afegix el vi blanc i deixa
reduir a foc viu fins a obtenir 1/4 de litre aproximadament.

Pas 2º
Obre les cloïsses al vapor, cola el suc que desprenguin i afegix el
brou reduït. En una paella daura la farina en la mantega i incorpora el
brou reduït i cou a foc suau 10 minuts (la salsa no ha de quedar molt
espessa).

Pas 3º
Retira les cloïsses de les valvas i afegix a la salsa.
Aboca sobre l'orada presentada en plats individuals, sense la pell.

jueves, 19 de febrero de 2009

VERGARA DIU QUE CRISI VA FER NECESSARI EL CANVI DE POLÍTICA FISCAL I DÈFICIT

Madrid, 18 feb (EFA).- El secretari d'Estat d'Economia, David Vegara,
va considerar avui que la crisi econòmica i la necessitat de protegir dels
seus efectes als "més vulnerables" va fer necessari el canvi en la política
fiscal del Govern espanyol i el conseqüent dèficit en els seus comptes públics.

Vegara va fer aquestes declaracions en la roda de premsa en la qual va
analitzar les dades del Producte Interior Brut i just abans de saber que la
Comissió Europea ha confirmat la seva intenció d'obrir a Espanya un procediment
per dèficit excessiu.

La Comissió va a obrir l'expedient a Espanya per entendre
que la desviació de les seves finances públiques no pot
considerar-se excepcional ni temporal. David Vegara va insistir que els
efectes que la crisi ha tingut sobre les despeses i els ingressos han suposat
un "canvi important" en la posició fiscal del país.

Va defensar en aquest sentit la decisió del Govern d'incrementar la despesa
per a limitar aquests efectes, especialment en el que afecten als col·lectius
més vulnerables, i va afegir que el Govern obrirà converses amb la
Comissió Europea per a explicar-li per què entén que la seva política fiscal és "raonable".

lunes, 16 de febrero de 2009

PONER UN POCO DE HUMOR

EL FALLO DE CAPERUCITA Y EL LOBO

Versión de la justicia española en relación a Caperucita y el Lobo con las
" mejoras " del Código Penal.

Visto y considerando:

1) Que Caperucita no desconocía que podía encontrarse con el Lobo.

2) Que tampoco era ajena al hambre del Lobo, ni a los peligros del bosque.

3) Que si le hubiera ofrecido la cesta de la merienda para que el Lobo
calme su hambre, no habría ocurrido los sucesos referidos más arriba.

4) Que el Lobo no ataca a Caperucita de inmediato, y que hay evidencias
que primero conversa con ella.

5) Que es Caperucita quien le da pistas al Lobo y le señala el camino
de la casa de la abuelita.

6) Que la anciana es inimputable ya que confunde a su nieta con el Lobo.

7) Que cuando Caperucita llega y el Lobo está en la cama con la ropa
de la abuelita, Caperucita no se alarma.

8) Que el hecho de que Caperucita confunda al Lobo con la abuelita
demuestra lo poco que iba a visitarla, hecho que tipicaría un
abandono de persona por parte de la joven Caperucita.

9) Que el Lobo, con preguntas simples y directas, quiere desesperadamente
alertar a Caperucita sobre su posible conducta.

10) Que cuando el Lobo, que ya no sabe qué más hacer para alertarla,
se come a Caperucita, es porque ya no le quedaba otra solución.

11) Que es altamente posible que antes Caperucita hiciera el amor con
el Lobo y lo disfrutara.

12) Que la versión de que Caperucita, cuando oye la pregunta del
Lobo: ¿Adónde vas? responde:
, cobra cada día más fuerza

13) Que se desprende del punto anterior que es Caperucita la que
provoca los más bajos instintos, brutales y depredadores, en la pobre fiera.

14) Que el Lobo ataca, pero tal hecho corresponde a su propia naturaleza
y a su instinto natural y animal, exacerbados por la conducta de la susodicha Caperucita.

15) Que párrafo aparte para la madre de Caperucita, quien exhibe
culpabilidad por no acompañar a su hija.

Por todo antes dicho, se revoca el fallo de Cámara, absolviéndose
al Señor Lobo y se dispone además:

a) Apercibir a la familia de Caperucita, imponiendo a la abuela
presentarse en hospital a designar, para su observación gerontologica.

b) Ala madre apercibirla para que cumpla correctamente con sus deberes de madre y hija.

c) A Caperucita trabajo comunitario en el Zoológico Local para conocer
acabadamente la naturaleza y el instinto animal.

Aclarase asimismo en el presente fallo que este proceso no afecta el buen nombre y honor del Señor Lobo.


.