LA CRISI CANVIA LES CAIXES

El PP i el PSOE discrepen sobre el futur d'aquestes entitats

Espanya és l'únic dels grans països europeus que encara no té un pla de rescat de la banca. És cert que el sistema financer espanyol és el que millor ha aguantat els primers 20 mesos de crisi gràcies al fet que tenia més provisions que els seus competidors internacionals. Però la crisi ataca amb potents armes i algunes entitats ja tenen esquerdes en els seus murs. A més a més de la Caixa Castilla La Mancha (CCM) que va caure al camp de batalla, altres de més necessitaran aviat l'auxili de les tropes de l'Estat. Sobren 12.000 oficines i 35.000 empleats, diu PriceWaterhouse,. Una reconversió cara.

L'ajuda arribarà amb el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que està cuinant el Govern mentre consulta els ingredients amb l'oposició i algunes forces polítiques més. L'objectiu és "que hi hagi menys entitats, però que siguin més forts", com ha declarat Elena Salgado, vicepresidenta i ministra d'Economia. Aquest redisseny del mapa financer, que també afectarà bancs, deixarà reduït a la meitat el mapa de caixes, i amb això quedarien unes 20.

El Govern i el PP estan bàsicament d'acord en l'objectiu, però discrepen profundament del camí per arribar a ell. Mentre l'Executiu vol que el FROB reorganitzin el sector amb cirurgia directa sobre la falta de solvència o liquiditat de les entitats danyades, el PP demana un revisió general del malalt, amb canvi de normes. És a dir, el PP demana que el Fons inclogui una nova llei de caixes que posi fi els problemes endèmics que debiliten el sector: que hi pugui haver fusions entre caixes de diferents regions sense possibilitat de veto de les comunitats autònomes; que surtin tots els càrrecs electes d'ajuntaments, diputacions i Governs autònoms dels consells de les caixes i que les fusions siguin per iniciativa privada, no dirigida pel Banc d'Espanya, segons comenta Cristóbal Montoro, portaveu d'Economia del PP. "s'ha d'aprofitar la crisi per acabar amb les debilitats de les caixes. Ara és l'oportunitat", diu aquest polític.

El PSOE i Economia no creuen necessari trencar tants ous per a aquesta truita, pensant en molestar el mínim possible els partits nacionalistes. "En una reforma d'aquesta mena, seria bo comptar amb el vistiplau dels nacionalistes", diuen fonts socialistes. De moment, José Montilla, president de la Generalitat, no sembla disposat a permetre fusions de caixes catalanes amb les d'altres territoris. Els polítics volen mantenir la seva quota de poder, com també demostra Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, amb la castigada Caja Madrid.

El FROB advoca per les fusions privades. En segon lloc, que siguin els Fons de Garantia de Dipòsits els que ajudin les entitats i només si fallen els anteriors passos, que financi l'Estat. Segons Salgado, el Fons pot reestructurar el sector donant més poder al Banc d'Espanya i permetent-li que dirigeixi les fusions amb la possibilitat d'entrar en el capital de les entitats febles a través de les quotes participatives amb dret de vot.

Aquí arriben els problemes. ¿Com es valoraran les quotes? I potser més complicat, ¿Com i a quin preu sortirà el supervisor de les caixes gastades? ¿A qui vendrà les noves accions? Els sindicats no volen quotes amb drets polítics i el PP no ho té clar. El Banc d'Espanya sí perquè creu que no hi ha cap altra via per elevar el capital de màxima qualitat, el cort capital, que és amb el qual s'ha de pagar les prejubilacions i els tancaments d'oficines.

Els experts també advoquen per aprofitar la crisi perquè "entre capital privat a les caixes. Han d'estar sotmeses al mercat per allunyar les temptacions ocultes dels polítics", diu Javier Díaz-Jiménez, professor d'Economia del IESE. Un altre col. lega seu, Antonio Cabrales, catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, creu que "les caixes distorsionen la competència perquè no han de donar compte del que fan. No poden captar capital i ara s'ha vist que el seu model és més feble". A la CECA també demanen reformes, però no volen convertir-se en societats anònimes.