martes, 24 de marzo de 2009

CONSUMISTA, ESTALVIADOR O DEFRAUDAT?

La crisi mundial està en boca de tots. Des de les famílies més senzilles fins als més pudientes, parlen sobre la difícil situació econòmica i financera per la qual travessen un bon nombre de països.
I com no parlar d'ella si ja se sent en les butxaques, si l'angoixa per l'atur, la tensió davant un possible acomiadament, la baixa en les vendes així com l'alça en el preu del dòlar i dels productes bàsics, preocupen a milers de dones i homes del planeta.
Davant aquest escenari desafiador i crític, quina lliçó hem d'aprendre en relació amb sistema financer que ens regeix, a les regles d'intercanvi comercial, les relacions contractuals ètiques, els patrons de consum, així com la visió respecte a les relacions econòmiques entre persones i països en un entorn globalitzat, on el que un fa repercuteix en els altres?
La banca o les caixes d'estalvi van sorgir com institucions per a facilitar el crèdit i l'estalvi però, on va quedar el seu propòsit original?
Si bé propiciar el consum mou l'economia i els crèdits faciliten l'adquisició de béns, el consumisme i endeutament van depassar les possibilitats de pagament.
Com deia anteriorment, aquesta crisi és un desafiament cultural perquè representa una oportunitat per a analitzar els insostenibles estils de vida que l'avui trencat capitalisme financer ha propiciat.
Una societat necessita institucions bancàries i financeres econòmicament sanes, amb regles clares i ètiques que humanitzin l'economia.
El desafiament és cultural i antropològic. Cultural perquè hem de modificar la nostra visió i els nostres hàbits de consum, despesa i estalvi; i antropològic, perquè les crisis no les van generar ens abstractes, sinó éssers humans.
I aterrant aquesta reflexió: com administrem els recursos familiars?, en què gastem, què consumim, vam estalviar encara que sigui poc?, participem en alguna activitat solidària o generem riquesa per a l'economia regional?
Per a viure diferent cal fer coses diferents. Comencem per ensenyar als nostres fills a estalviar, a compartir, a emprendre, a valorar les coses perquè les noves generacions creixin amb una visió més solidària, responsable i proactiva que modifiqui els patrons culturals i financers que avui ens duen a fer un obligat alt en el camí.

No hay comentarios:

.